El taller de músics “Alça la veu”

L’OJO i els artistes convidats al moment final del concert

Adrià Puértolas- Una reivindicació de la validesa del projecte, una demanda de compromís a les institucions del país i, sobretot, una celebració per un aniversari que serveix per posar en relleu el compromís del Taller amb la docència i la difusió de la música a Catalunya. Això i molt més és el que es va ser “Alça la veu: la continuïtat d’un projecte“, el concert de celebració del 35è aniversari del Taller de Músics que va tenir lloc ahir diumenge 16 de febrer a l’èmblemàtic escenari del Palau de la Música catalana. 

I és que ja no va ser el petit grup de músics profesionals que el 1979, en plena transició, creava un nucli musical docent i l’anomenava Taller de Músics els que ahir van omplir l’escenari i les butaques del Palau; ara van ser una part dels seus més de 750 alumnes i un total de 2.000 espectadors (en definitiva una part important de la pròpia societat catalana) que, amb la seva assistència van confirmar, per sobre de tot, la continuïtat d’un projecte que, en un context de retallades, havia vist compromesa la seva salut econòmica.

I quina millor manera de reivindicar el taller i la seva tasca pedagògica que a través de l’OJO (Original Jazz Orquestra), la banda formativa més representativa del taller, que, amb la seva sonoritat de big band flexible i maleable, va posar la base muscial jazzística d’un concert en què van intervenir una gran quantitat d’artistes, tots amb l’element comú d’haver realitzat projectes musicals amb l’orquestra o el Taller.

L’actuació va transcórrer enmig d’una mescla de gèneres i registres musicals que van servir per a evidenciar la validesa del jazz com a estil porós i adaptable. La sonoritat d’orquestra dels anys 50 va obrir l’actuació materialitzada en el tema Faves comptades del trompetista David Pastor, actual director de l’OJO, però de seguida va bascular cap al jazz manouche i semiacústic del guitarrista Biel Ballester i cap a l’adaptació al català de clàssics del gènere com Fly me to the moon, de Bart Howard, o I’ve got you under my skin de Cole Porter que va fer Cris Juanico. També hi va haver temps per al blues potent de Big Mama Montse, el Hip-Hop de Mal Rodríguez i Refree, el pop-rock de Miqui Puig o el flamenc de Salao i Josemi Cardona, però abans dues de les cares més mediàtiques del jazz català, Andrea Motis i Joan Chamorro, van oferir al públic una versió del tema Feeling good, popularitzat per Nina Simone a la dècada dels 60 i de la coneguda I fall in love too easily de Miles Davis o Chet Baker, enduent-se una de les ovacions de la nit.

Finalment Santiago Auserón, líder de Radio Futura durant els 80 i un dels referents de la movida madrilenya, va ser l’encarregat de tancar el concert. L’OJO, dirigida en els dos últims temes per Enric Palomar, es va atrevir amb arrenjaments més allunyats del registre jazzístic per encaixar amb la versàtil proposta musical del cantant de Saragossa, que va encomanar la seva energia al públic. Tot plegat en un comiat en el que, a banda dels agraïments, es va defensar la implicació tant de la iniciativa pública com privada per actuar com a motor d’un Taller de Músics que ahir, per sobre de les seves dificultats econòmiques i del moment incert per les iniciatives culturals, va alçar la veu.